El meu parent és el pèl de camell esmicolat

2023 Autora: Grace Campbell | [email protected]. Última modificació: 2023-08-29 13:54

Aquí, la calor es concentra en tres dies: exactament aquell dia, després l'endemà i l'endemà, quan hi ets; surts del SUV i tens la sensació que s'ha acabat: ets a Tunísia. Quan s altes del SUV i el vent bufa més calent que la configuració més forta de l'assecador de cabells.

Quan sents que és impossible respirar amb tant temps, amb tanta tempesta de sorra, amb tanta calor, i ara s'ha acabat. Quan estàs segur que cap criatura viva pot existir en aquest clima, i apareix un grup de dones amb vel i roba negra, aleshores estàs a Àfrica, pots estar segur d'això.

Quan el lloc de la picada d'un mosquit s'estén en una taca vermella de la mida d'una palma al vespre i escriviu el vostre testament perquè creieu que vau ser picat per un escorpí, heu de saber que esteu al desert. I el desert és així. Si la sort i un guia ben entrenat us acompanyen en el vostre viatge, no haureu de passar la nit freda en el vehicle tot terreny, sinó en un oasi, en un hotel agradable. En un oasi, on no més de 32 palmeres datileras i un estany de la mida d'una piscina infantil donen suport a les desenes de famílies que hi viuen. Et sentiràs estrany en aquest món semblant a un llibre de contes, on al fons del Sàhara hi ha ombra durant el dia, però no hi ha ombra. On no saps si estàs al·lucinant per la calor o si realment canta la sorra. I tindràs moltes ganes de tornar a aquell petit hotel a la platja, des del qual vas marxar descuidament, ahir o abans d'ahir…

Tunísia és el país més petit i més suau del nord d'Àfrica

Els seus paisatges són sorprenentment diversos. Al sud, a la vora dels deserts de pedra del Sàhara, els nòmades berbers que encara viuen a les coves mantenen bastant bé les seves famílies amb el fruit de tres dàtils. Escupen sobre l'electrificació. Cuinen cuscús en un pot d'argila i miren amb m altractament els familiars de camellers que s'han establert als pobles i estan demacrats. El Sàhara profund comença a la frontera nord de 5.200 quilòmetres quadrats dels llacs salats, darrere de les dunes de sorra. Aquí només viu l'escorpí i l'escurçó de sorra, i tampoc els agrada. Quan puja, el vent construeix castells de sorra alts. No hi ha manera, almenys no a la vista. Després d'uns cent quilòmetres de tremolor, apareix del no-res el cartell: Sahara Center. Cafè Tarzan. Tres àrabs estan asseguts a la barraca. Fan un te de menta calent i, quan veuen una persona blanca, queden meravellats.

Per descomptat, també hi ha paisatges a Tunísia que són més adequats per a la vida. La gent cultiva verdures i fruites sota les palmeres densament plantades dels oasis. Ell mateix habita fora de l'ombra que dóna vida. Les terres de conreu són massa valuoses per construir-hi una barraca. La situació torna a ser diferent al nord. A les ribes sorrenques de la Mediterrània, la temperatura només és de 40 graus fins i tot a l'estiu. Dones amb vel passegen pels carrerons de la medina darrere dels hotels de luxe. Els nens petits ofereixen els seus gessamins. Aquest és el país on els fenicis van construir, els romans van destruir i van ruixar Cartago amb sal. Aquí està el París d'Àfrica: Tunis. Tots els nens del carrer parlen una mica de francès. L'islam és la religió de l'estat, però no és de cap manera obligatòria. La seguretat ciutadana és perfecta. Si l'ascensor s'avaria a l'hotel de luxe, es marcarà com a "Fora de servei" i gairebé no es repararà aquella temporada. La pressa és un signe d'ambició pecaminosa. Aquest és el país on moltes coses estan malament, però d'alguna manera tot funciona. I si no? Tot i així, tothom somriu al desconegut.